Són les quatre de la matinada. Em desvetlen els brams insomnes de la farga dels mots, atuïts per la implacable frisança de les muses fèrtils. Abandone la calidesa del llit i m’abrigue amb el plomatge tofut de somnis i de quimeres. Copse la serenor freda del carrer i em solidaritze amb el repòs eufònic de la llar, il·lustrat amb els semitons líquids de Corelli, que reclama la meua dissident complaença. Com els déus arrogants de la creació, il·lumine la petita biblioteca i em dispose a escoltar el concert de les idees, assaltat de pensaments i de monstres i de guerrers triomfals de l’imaginari. ¿Què hi ha dins l’esperit del poeta, sinó doll d’aigües tèrboles inundant la gola inflamada del silenci, cau inabastable de misteris? Proverbial en el pelegrinatge per l’obscuritat, la poesia de la nit és la brosta salvatge que s’enfila al balcó dels versos inaudits i adoba el jardí de les imatges, entre salzes somorts de l’enteniment i foncs corromputs de l’ànima.
Manel Pitarch
Manel Pitarch Font (Vila-real, la Plana Baixa, 1966) és llicenciat en Filologia catalana i en Literatura espanyola per la Universitat de València. Ha exercit la docència en instituts d’ensenyament secundari i batxillerat, a Catalunya i al País Valencià, i des del Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló. Alterna la passió per l’aula amb la tasca d’assessor didàctic per a l’ensenyament i aprenentatge de llengües. És autor i coautor de materials didàctics per a l’àmbit acadèmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada