Tenen els nostres professors i professores una preparació acadèmica adequada? Els pares i mares s'impliquen plenament en l'educació dels seus fills? El sistema educatiu té clar el que vol aconseguir? Els alumnes comprenen la utilitat de la majoria dels continguts que treballen? Es potencia decididament l'escola pública? Els col·legis gaudeixen d'un alt grau d'independència? Des del punt de vista econòmic, s'inverteix el necessari en educació? …
Aquestes qüestions poden ser una mostra per a poder reflexionar sobre el futur de l'educació. Un punt d'inici per a advertir-nos que, en l'actualitat, no podem aplicar el qualificatiu de "reeixit" al nostre sistema educatiu.
Considere que l'èxit de l'educació és difícil d'aconseguir, llevat que examinem els fonaments de dos aspectes fonamentals: Els valors que sostenen el sistema i la reestructuració, atenent a ells, de l'engranatge educatiu. Un procés que porta implícit un compromís per part de tota la societat. Un canvi estructural fet des del coneixement real de la situació i no des dels despatxos. Donant especial protagonisme als professionals que coneixen de primera mà el dia a dia del fet educatiu. La presa de decisions excessivament teòriques i burocràtiques no és un pla adequat.
Una educació de qualitat només és possible si creiem en ella. Entenent que la qualitat passa per un examen profund i un reconeixement clar de l'actual situació de desprestigi i lleugeresa pel qual travessa la qüestió. Qualsevol adjectiu fosc seria més encertat que intentar convéncer-nos que el nostre sistema educatiu és reeixit.
Tot canvi necessita una revisió formal, però també de fons. I això requereix no sols temes tècnics, sinó també ideològics i d'una perspectiva clara de futur.
Des del meu punt de vista, el consens és el millor punt de partida. La resta és fum.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada