És possible que en aquest mateix instant estigues assegut o asseguda en una terrassa prenent-te una cervesa o una altra beguda del teu gust. Potser, estàs en el lloc desitjat i fent el que realment t'abelleix. Tranquil o tranquila i sense excessives pretensions. O, per contra, perceps que és una repetició del que fas habitualment. Tot es tracta d'una certa rutina que assumeixes amb resignació. Una zona de confort en la qual vols descansar, pensant que eres lliure dins del que cap. No obstant això, la realitat és que, a mesura que transcorre el temps, et resulta ardu assumir que és més del mateix.
Resideixes en l'espai d'una vivència en la qual tot és excessivament rutinari. El més trist és que comences a adonar-te d'això. En eixe moment, et qüestiones temes com, soc realment lliure?
Reflexiones i arribes la conclusió que tota la nostra existència es troba a la mercè d'un mastodont que té en el seu poder tot el que és fonamental per a la nostra supervivència i llibertat. I en mirar arrere, t'adones que en un altre temp llunyà tot era diferent. La naturalesa estava davant nostre com una experiència per a gaudir. Fruits, aigua, terra…
Com hem evolucionat? El progrés ens ha engolit? Des de la impotència, ens adonem que no som més que esclaus del gegant que es troba darrere d'un logotip d'una multinacional que marca les estratègies per a controlar la nostra existència en el seu propi benefici. Comprem tot el que ells han considerat, dilapidant la naturalesa. Adquirim l'aigua envasada del nostre planeta, la calor del Sol del nostre propi sistema planetari, els aliments processats de la nostra pròpia naturalesa. I pràcticament tot allò que és susceptible de generar diners i poder.
En l'actualitat, en les àrees de vegetació òptimes, es troben fàbriques. On hi havia una gran quantitat de fauna en llibertat, ara es localitzen granges industrials. Un medi ambient totalment adulterat per culpa del famolenc mastodont.
Podríem continuar enumerant la gran quantitat de despropòsits i contradiccions amb les quals convivim, però… És convenient mantindre la nostra zona de confort, mirar cap a un altre costat i passar de llarg?
La veritat és que estem emmarcats en una normativa de proporcionalitat inversa. El mastodont, cada vegada creix més i nosaltres ens indignem menys.
Sempre he pensat que tot és qüestió de reestructurar l'educació i l'escala de valors. Tal vegada, encara hi ha solució, però, per desgràcia, el peix es mossega més i més la cua.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada