Cada vespre, raig, em vesses
la foscúria i m’apresses
vers el brusc bròfec brogit;
entre el símbol, clara porta,
i la posta, flama absorta,
sóc un tret contra la nit.
Destral lila del foscant
que les ombres vas fixant
dóna’m força, dóna’m risc.
Prou en cuixes de l’albada,
quan la mort ve amb sa besada,
l’excessiva dansa visc.
Però tu, migdial far,
no m’arrenquis tot l’atzar
filador del groc afrau.
Dura mar de perles fondes
quan la llum no hi és tu em rondes
perquè caigui en ton catau.
Deixaré llar i rellotge
per anar cap a qui em sotja
abraçada al circ astral.
Ajudeu-me insectes d’or,
vins antics –el joc no mor–
a ser enllà del bé i del mal.
Edgar Alemany és des Castell (Menorca), hi neix el 1989. Publica Calidoscopi
(El gall editor, 2007 –Premi Art Jove de poesia), apareix a Pedra foguera, antologia
de poesia jove dels Països Catalans (Ed. Documenta Balear, 2008) i segueixen
Funàmbuls de llum (Viena, 2009 –Premi Martí Dot), una plaquette titulada Hi ha
el dau amb porta (Gnurf Edicions, 2012) i Així cau / Ainsi tombe (Cahiers artaud
nº 2, Éditions les Cahiers, 2015, amb traducció francesa de Meritxell Martínez).
Tradueix una selecció de poemes d’Antoni Artaud titulada 13 pinyols astrals per a la
col·lecció Bèsties (Edicions Poncianes, 2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada