No és de matinada si no acabo al Kentucky
pidolant. Un glop. Si no s’assequen les voreres.
No és de matinada si no sento que no sóc
jo ja mai més. Com si tu i la teva ombra, i boca seca.
No és de matinada si no pixo de puntetes al lavabo,
i m’esquitxo. Se me’n fot. I no m’eixugo.
No és de matinada... no pot ser si no m’hi pixo
i si no sóc la teva puta, boca seca. I no m’eixugo...
i no m’eixugo. Se me’n fot. S’eixuguen soles les voreres
amb el vent que ve de dins i deshidrata. Em deshidrata
(boca seca. La ressaca. Aquest vent que ve de dins:
Arc del teatre, de l’Est, Nou de la Rambla, el terral glaça).
I les voreres, assecant-se. I la disfàsia alcoholitzada
d’una puta. Que sóc jo.
Que sap que
no és de matinada si no acaba al Kentucky
pidolant. Un glop. O pidolant saber-se carn
de la teva ombra. Pidolant. Només un gest teu
vincladís fent-se glaçó de whisky ranci
en got de tub a la vorera. Abandonat.
Com si mai, com si no fos. Ressecant-se
amb el pixum que ve d’aquella cantonada
on hi ha vint cèntims. Rebutjats.
Que ningú almoina.
De Dents de polpa (AdiA Edicions, 2015)
Maria Sevilla Paris (Badalona, 1990). Creix tan de biaix i perifèrica com pot
a Bufalà: ben als afores, ben limítrof. Decreix l’adolescència escoltant grunge,
punk, thrash, i descobrint l’escalf coent de la literatura. S’hi engresca. Fa Filologia
Catalana a la Universitat de Barcelona. Després, comença una tesi doctoral (en
curs) sobre La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal, i és a partir
d’aquí —i de Rodoreda, Blai Bonet, Poeta en Nueva York, Alejandra Pizarnik,
els forats de Sade o l’insomni de Maria Cabrera— que tanta perifèria i tanta
desacceleració post-humana li resulten, finalment, discibles. L’any 2015 veu la llum
el seu primer poemari, Dents de polpa (AdiA Edicions), guardonat amb el XXX
Premi Bernat Vidal i Tomàs, i l’any 2017 guanya el Miquel Àngel Riera de Manacor
amb el seu segon poemari, Kalàixnikov (Món de Llibres). La seva poesia ha estat
traduïda al castellà, a l’anglès, al croat i al turc. La seva poesia és dita amb dents i
saliva i paladar als recitals en què, regularment, participa per tal de mantenir viu —i
a tot volum— el rampell subversiu i radicalment estràbic de la paraula en vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada