A les aules de primària, un fantasma silenciós aguaita: la desmotivació. Es manifesta en la mirada apàtica, la falta d'interés per les activitats i la desconnexió emocional de l'aprenentatge. Un problema que afecta tant estudiants com a docents, creant un ambient àrid on el coneixement no floreix.
Per a comprendre aquest fenomen, hem d'endinsar-nos en les teories de la motivació. La piràmide de Maslow ens recorda que les necessitats bàsiques, com la seguretat i l'alimentació, són la base sobre la qual es construeix el desig d'aprendre. La teoria de l'autodeterminació, d'altra banda, destaca la importància de l'autonomia, la competència i la connexió social per a mantindre la motivació a llarg termini.
Quins factors poden desmotivar a un xiquet a l'escola? La metodologia del docent, la relació amb els seus alumnes, la rigidesa de les lleis educatives o fins i tot la falta de suport familiar poden ser pedres en el camí de l'aprenentatge. Els mitjans de comunicació també juguen un paper, transmetent a vegades una imatge distorsionada del valor de l'educació.
Però
no tot està perdut. Els docents, amb la seua creativitat i passió, són
peces clau per a revertir la desmotivació. Implementar estratègies
d'aprenentatge significatiu, que connecten els coneixements amb la vida
real, és fonamental. Fomentar l'expressió creativa, la resolució de
problemes i el treball en equip també encurioseix i l'entusiasme en els
xiquets.
La motivació en l'educació primària és un desafiament
multifacètic que requereix un esforç conjunt. Docents, famílies i la
comunitat en general han de treballar de la mà per a crear un entorn on
l'aprenentatge siga significatiu, estimulant i, sobretot, motivador.
Només així podrem encendre l'espurna del coneixement en els ulls dels
nostres xiquets i preparar-los per a un futur brillant.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada