A primera vista, Estellés i el blues podrien semblar propostes diferents, però en realitat existeixen connexions fonamentals entre la poesia del poeta valencià i la música afroamericana.
El blues, com a gènere musical, va sorgir en el sud dels Estats Units entre les comunitats afroamericanes a la fi del segle XIX i principis del XX. És un gènere que naix del sofriment, l'opressió i la resistència, però també de l'esperança i la cerca de llibertat. En el blues trobem temes recurrents com el desamor, la pèrdua, la injustícia i el viatge cap a la redempció.
Ara bé, si ens endinsem en l'obra d'Estellés, veiem una temàtica semblant. Encara que els seus poemes estan arrelats en la realitat valenciana i en la lluita per la identitat nacional i cultural, també exploren les emocions universals de l'amor, el dolor, la nostàlgia i l'esperança. Estellés va escriure des del cor, donant veu a les experiències i les preocupacions del seu poble, igual que el blues va nàixer de l'ànima d'una comunitat que buscava expressar el seu dolor i la seua resistència. A més, tant el blues com la poesia d'Estellés comparteixen una profunda connexió amb l'oralitat i la tradició popular.
Llavors, quan fusionem els poemes d'Estellés amb el ritme i la melancolia del blues, estem creant un pont entre dues formes d'expressió que, malgrat les seues diferències geogràfiques i culturals, comparteixen un mateix esperit d'autenticitat, resistència i humanitat.
En els poemes musicats "a ritme de blues", podem sentir el ressò de la poesia d'Estellés surant al compàs de les esmolades notes del blues. I tot amb un intent honest i respectuós d'honrar i celebrar "ELS CENT D'ESTELLÉS" sota el dom de la "blue note".
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada