Tan blanc com el formatge, com l’escuma
de la cervesa tèbia.
Un blanc tenyit de sang
i una porta taronja.
I el groc que presideix tot l’espectacle
erosionat només per les línies grisenques,
pel poderós capritx d'unes mans tremoloses.
De sobte el predomini
d’un fosc vermell de cireres madures.
El cant de les roselles. L’alcavor.
El forn encès. La farina en la taula.
El pa tallat en llesques, el pa sucat en l’oli.
La força en flames d'un sol pensament.
Un altre món sota el pes de les fulles.
JAUME PÉREZ-MONTANER (L’Alfàs del Pi, Marina Baixa 1938) Ha rebut el Premi València de Literatura 1980 per Museu de cendres; el Ciutat de València 1985 per L’heura del desig; el Vicent Andrés Estellés de Burjassot 1993 per Fronteres i el 2013 per La casa buida; l’Ausiàs March 1995 per L’oblit; el Benvingut Oliver 2008 per Solatge; el de la Crítica dels Escriptors Valencians 1993 per Màscares, 1995 per Fronteres i 2010 per Solatge; el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2014) i el premi Roís de Corella el 2019. D’aquest mateix any és Defensa d’una forma, Poesia Completa 1976-2018. Com a assagista és autor de Subversions (1990), Poesia i record (1994), El Mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009) o Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1981) (amb V. Salvador), així com l’edició de Vicent Andrés Estellés: Antologia poètica (1993), Mural del País Valencià (1996) i Contra el nacionalisme espanyol, de Joan Fuster (1994). Ha traduït textos de Barbara Kingsolver o Wallace Stevens; i d’Edgar A. Poe, Anne Sexton i E.E. Cummings, amb Isabel Robles. Entre el 1999 i el 2007 fou president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada