Hi ha un espai que no em deixa esbrinar el vent dels dies,
un còdol,
un bon recer a prop del pols d’aquesta terra;
una llàgrima que s’esmicola i escletxa,
un tempo;
un instant que no s’atura per no retindre’s,
un codi,
el que guarda la memòria que em farà lliure.
La sort de ser-hi!
MERCÈ CLARAMUNT I DIEGO. Naix a Puçol. Llicenciada en humanitats.
Antologada a Solc de paraules, antologia de poetes de l’Horta Nord i Màtria, noves veus poètiques dels Països Catalans.
Ha estat membre del Consell de Redacció de la revista literària L’Aljamia i del col·lectiu Alba M. Conrea a més de la poesia, relats breus i contes infantils.
Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2018 pel poemari Insomne vida sonora (ed. El petit editor). Reconeix en la poesia una autèntica passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada