La Il·lusió de la Igualtat en la Justícia: Una Anàlisi Crítica

En un móm ideal de justícia, la igualtat hauria de prevaldre com a principi rector. Tot individu, sense distinció d'origen o posició socioeconòmica, tindria accés a un tracte just i imparcial davant la llei. No obstant això, en enfrontar-nos a la crua realitat dels sistemes judicials, la distància entre aquest ideal i la pràctica quotidiana es torna abismal, plantejant serioses interrogants sobre l'equitat en la justícia.
Un dels més notoris esculls per a la consecució de la igualtat en la justícia jau en les marcades disparitats econòmiques. En l'arena legal, l'accés a una representació adequada està íntimament lligat al poder adquisitiu. Mentre els més afortunats poden costejar els serveis dels millors lletrats, aquells de recursos limitats es veuen relegats a defensors públics, moltes vegades sobrecarregats i amb recursos escassos. Aquesta discrepància en la qualitat de la representació legal té un impacte innegable en els resultats dels casos, soscavant així el supòsit d'igualtat davant la llei.
A més de les disparitats econòmiques, ens trobem amb els desafiaments inherents a la discriminació racial, de gènere i altres formes d'exclusió presents en els sistemes judicials. Els prejudicis arrelats, ja siguen explícits o subtils, exerceixen una influència notable en les decisions judicials, perpetuant així la desigualtat en lloc de contrarestar-la. Estudis exhaustius han posat de manifest de manera consistent com individus pertanyents a uns certs grups demogràfics pateixen un tracte desigual en els tribunals, des del moment de la seua detenció fins a la imposició de la sentència.
Un altre aspecte crucial a considerar és la falta d'uniformitat en l'aplicació de la llei. Depenent del context i la jurisdicció, les lleis i les seues interpretacions poden variar de manera considerable. El que constitueix un delicte greu en un lloc pot ser considerat una falta menor en un altre. Aquesta falta de coherència introdueix una dimensió addicional de desigualtat, ja que individus poden ser tractats de manera dispar per un mateix delicte simplement pel lloc en el qual es va cometre.
Abordar aquestes deficiències sistèmiques i avançar cap a una major igualtat en la justícia requereix d'un enfocament holístic i decidit. És imperatiu garantir un accés equitatiu a la representació legal, sense importar la situació econòmica dels individus, la qual cosa podria comportar a una major assignació de recursos per a la defensa pública i la implementació de polítiques que reduïsquen les barreres financeres per a accedir al sistema judicial.
A més, es precisa una major sensibilització i capacitació per a abordar els prejudicis implícits que poden influir en les decisions judicials. Jutges, fiscals i advocats han d'estar alerta a les seues pròpies inclinacions esbiaixades i treballar activament per a assegurar un tracte just per a tots els individus, independentment del seu origen o identitat.
Finalment, s'ha de treballar en l'estandardització de les lleis i els procediments legals per a garantir una aplicació més consistent i equitativa de la justícia en tots els àmbits. Això requerirà d'un compromís sòlid, tant a nivell nacional com internacional, per a revisar i reformar els sistemes legals que perpetuen la desigualtat.

Artur Álvarez