Malgrat les mirades incrèdules de les altres flors i els consells de prudència del savi roure, Aurora va persistir en el seu desig. Amb cada raig de sol que es filtrava entre els núvols grisos, ella estenia els seus pètals amb més força, desafiant la gelada que amenaçava amb marcir-la.
La seua determinació no va passar desapercebuda per al vent, que va murmurar la seua història als ocells migratoris. Amb l'alé de la naturalesa al seu favor, Aurora va trobar la força per a desplegar tot la seua esplendor, teixint colors vius enmig del paisatge hivernal.
I així, mentre la neu cobria el sòl, Aurora es va convertir en un far d'esperança, recordant al món que, fins i tot en els moments més foscos, l'esperit de la primavera mai s'esvaeix per complet. La seua valentia i bellesa van inspirar a tots els que la contemplaven, i el seu nom es va convertir en sinònim de la força resilient de la naturalesa.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada