Com el murmuri del vent, suau,
davant el frec dels llavis,
lluminosa, quasi riallera,
et dirigies cap a la riba.
La vida es desplegava:
en els teus riures, en els vaivens,
en la mar anhelada,
en la bromera que dansava...
Tot es va esfumar, com un sospir,
sobre la teua pell efímera i pura.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada