–Neus, alguna vegada t'has detingut a reflexionar sobre com funciona realment aquest món que ens envolta?
–Bé, supose que de tant en tant ho he pensat, però no massa a fons. Per què ho preguntes?
–Perquè tinc la sensació que estem immersos en un cicle constant de problemes sense resoldre. Guerres, pobresa, destrucció del medi ambient... la llista sembla no acabar i ningú sembla voler qüestionar seriosament aquest rumb.
–Sí, entenc el teu punt de vista. Però, què podem fer nosaltres? Només som dues persones.
–Tens raó, però tots els grans canvis comencen amb una sola idea. Mira, estic completament convençut que un altre món és possible. Un on la justícia social, la igualtat i la sostenibilitat deixen de ser meres paraules i es convertisquen en la base de la nostra societat.
–Sona utòpic, Ernest. Com podem aconseguir que això es faça realitat?
–No dic que siga fàcil, però el primer pas és detindre'ns a reconsiderar les nostres accions i decisions. Qüestionar-nos si el que fem ajuda a construir eixe món millor. Necessitem ser conscients de les nostres eleccions diàries: des del que comprem fins a com tractem als altres i al planeta.
–Entenc la teua postura, però com convéncer als altres de sumar-se a aquesta visió?
–Comencem sent exemples vius dels valors en els quals creem. Després, compartim les nostres idees amb els qui ens envolten, inspirant a uns altres a unir-se a aquesta causa. Però el més important és que actuem cadascun des d'on estiguem per a generar el canvi que volem veure.
–Mai m'havia detingut a pensar en la importància de les nostres accions individuals per a construir un món millor. Gràcies per obrir-me els ulls, Ernest.
–De res, Neus. Recorda, un altre món és possible, però depén de cadascun de nosaltres fer-lo realitat.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada