L'aire tremola amb cada vol d'ocell.
Cau la tarda i una dona camina
per platges desmaiades:
passos salats, pell clara.
Amb algun convenciment camina
fins al límit abrupte de les roques.
Vacil·la un instant, escull la fita
exacta i llança al mar engrunes de pa
que trau d'alguna butxaca.
La dona riu, enfrontada a les ones,
quan els peixos s'acosten
a menjar-se-li el riure,
fins que s'apaga el desvari d'escates
i contempla en silenci com retorna la calma.
Així, cada vesprada existirà
un camí cara a cara amb l'últim sol.
Mentre la dona —pell
salada, passos clars—
crega que el gran motiu
per caminar se'l trau d'una butxaca.
I que no tornarien a nadar,
els peixos, si no fos per l'esperança
de buscar-li les mans,
felices i amples com dues magnòlies.
Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968). És llicenciada en Filologia Hispànica i Doctora en Literatura Catalana. Treballa a l'editorial valenciana Edicions 96, on, entre altres ocupacions, dirigeix la col·lecció de plaquettes de poesia "Razef".
Va debutar com a poeta el 1993 amb Remor alè, amb què va guanyar el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, al qual van seguir A les palpentes del vidre el 1998 (Premi Marià Manent de Premià de Dalt) i, el 2002, Tots els noms de la pena. L’any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de Barcelona. L'any 2016 publica el seu cinquè llibre de poesia, Serena barca, a Edicions del Buc, que és reconegut amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l’any 2017.
En narrativa per a totes les edats és autora d’Àngels de nata (2013), L’Home del Capell de Palla (2017) i Tenda d’animals (2018; Premi de Narrativa Infantil Carmesina de la Safor). Ha estat inclosa en diverses antologies, entre les quals hi ha Imparables: Una antologia (2004) o Parlano le donne: Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008), Women Writers in Catalan (2017). Poemes seus han estat traduïts a diverses llengües.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada