És evident i encertat afirmar que el planeta està malalt. És la nostra responsabilitat evitar que la Terra es contamine, però no ens equivoquem, la Terra continuarà existint durant molts milions d'anys, encara que tot siga així. Tot es refereix a la temàtica del discurs. Som nosaltres els que simbolitzem un moment en el seu temps. Una altra qüestió és les conseqüències de la nostra influència en el planeta. Com he avançat, la terra continuarà existint malgrat els nostres desafortunats actes. Nosaltres som un lapse de temps reduït en relació amb la seua existència.
Llavors, què hi ha de veritat en eixe discurs tan persistent que ens recorda de manera continuada que el futur del nostre planeta es troba en perill?
Docs, una percepció errònia a l'hora de repartir responsabilitats.
En el moment en què ens referim als auguris negatius concernents a un planeta malalt, estem ocultant la veritat. No es mor el planeta, els que estem en perill d'extinció som la humanitat. La mare Terra, simplement, està reaccionant atenent els nostres excessos. Quan el nostre planeta siga un planeta àrid, desolat i embolicat per una atmosfera insuportable per als éssers vius, ell romandrà ací… però nosaltres, no.
Eixe és el ‘quid’ de la qüestió.
Artur álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada