En un món frenètic i bastant inhumà com aquest que ens pertoca viure, contínuament ens diuen que cal tenir els peus a terra. Que cal omplir el nostre pensament de realisme. Socialment, ens censuren i desestimen el nostre idealisme i imaginació. No interessen pensaments massa cavil·lats.
Avui tot ha de ser molt concret. Tot ha d'estar al servei d'eixa màquina anomenada capitalisme que ens engoleix a tots, sense deixar-nos una escletxa per a la utopia, per a la reflexió crítica d'una manera de vida que cada vegada ens fa perdre més la nostra marca personal. Una existència subliminarment manipulada amb la finalitat que el nostre pensament no es perda en imaginatives i esperançadores reflexions que s'aparten de la crua realitat, quan intentem posar els peus a terra.
És tan dolent somiar?
Vaig trobar aquesta frase anònima escrita en la paret del xicotet WC d'un tren de rodalies: "Viure en els núvols no és dolent. El dolent és baixar."
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada