«En el principi la set i la sal» té quatre parts ben definides: I. Arraps de sal, II. Infinita set, III. Set d’aigua i IV. Desfent la sal. Cadascuna d’elles ens capfica en l’al·legoria que representen. La poesia de Maria Carme Arnau apareix com una profunda elegia vessada sobre un paisatge d’ombres on palpita la transcendència, o el desig de copsar-la més enllà de la pròpia experiència. I la inquietud no acaba d’esborrar-se en la llarga observació dels dies, amb els versos lliures que conformen un discurs unitari a pesar de les divisions formals que l’autora esgrana en capítols. Un poemari que cal llegir sense pressa per integrar la seua substància a la pròpia del lector.
Maria Carme Arnau i Orts viu a Alfara del Patriarca. És doctora per la Universitat de València, llicenciada en Psicologia i en Filosofia i Ciències de l’Educació per la mateixa universitat. És professora d’Educació Primària, amb màster en Polítiques Educatives. Ha treballat de psicopedagoga en un Institut Públic d’Educació Secundària i com a professora associada del Departament de Psicologia Evolutiva i Educativa de la Facultat de Psicologia. Actualment participa en treballs d’investigació en la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València. Començà la seua carrera literària l’any 1996 amb la publicació del llibre de poemes Bri de vols. Continuà, sense atur, amb Clissar les hores (1998), Totes les mars són una sola mar (2005), Fragments de cel (2007), Bastir la mar endins (2008), En el desert dels meus ulls (2009), Itinerari de tendresa (2010), Paraules sota la pell de l’univers (2012), Aquell so entre el infinit i el no-res (2016), fins als dos últims llibres de poemes publicats, En el decréixer de la pluja (2017) i En el principi la set i la sal (2019).
Font: https://www.casadellibro.com/libro-en-el-principi-la-set-i-la-sal/9788412060317/11212414
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada