Tinc per costum alçar-me en despuntar el dia. Després de visitar el bany, una de les primeres rutines és alçar les persianes, observar el cel i el carrer fins i tot banyat pel reg dels treballadors de l'ajuntament.
Normalment, coincidisc amb Rosalia, una dona vídua que, enfront del meu portal, té una botiga d'alimentació.
Per un instant, tafanege com fa la tasca de col·locar les caixes de fruita i altres productes de reclam en la vorera del carrer al costat de l'entrada de la seua xicoteta tenda.
Com cada matí, baixe a comprar-li una barra de pa del dia per a preparar-me l'esmorzar i les torrades amb oli del desdejuni.
Però hui, alguna cosa m'ha estremit en la meua habitual visita. Una olor que m'ha transportat sobtadament a la infància. Una aroma a peix curat, una miqueta ranci, a salaó… I ràpidament m'he adonat que, entre la mostra de productes exposats, hi havia una caixa de fusta circular, de confecció artesanal, repleta de sardines de bota perfectament col·locades en posició radial. Irremeiablement, els efluvis que desprenia, m'han transportat a aquells anys.
Sembla mentida com les olors tenen la capacitat d'activar la nostra memòria. De xiquet, a vegades, la meua mare m'enviava a casa 'Pepito', el cellerer del barri, a comprar les esmentades sardines.
He tornat a casa, m'he preparat el desdejuni i, absort, el meu pensament m'ha transportat al record d'algunes fragàncies pròpies de la meua infantesa. L'olfacte ens dispara les emocions i el record amb gran intensitat.
Com deia, he començat a recordar olors que transiten en la meua memòria com a portes entreobertes a les quals accedisc per a rememorar aquells dies. El nas és una entrada essencial al país del nostre món emocional.
Entre les fragàncies que he recordat en el meu moment d'abstracció, algunes les he percebudes com si fora ahir. Concretament, el de la botiga del cisteller, pròxima a la casa dels meus pares. Aromes de cànem i vímet. Allí, em quedava embadalit veient treballar a Antoni. Contemplava com les seues hàbils mans entrellaçaven el vímet mentre ens contava històries fantàstiques. Especialment, tenia predilecció pels seus famosos cavalls. Eren espectaculars!
També recorde a Maties, el guarnicioner. Entrar en el seu taller de cuir era impregnar-te d'un profund tuf de pell resseca. Un local replet d'aparells per a cavalleries (collarets, morrions, ramals…). Amb absoluta nitidesa, ve a la meua ment, la imatge del seu taller. De com observava silenciosament la seua destresa cosint el cuir. Així com la decoració de les parets repletes de murals de fusta amb nombroses eines penjant en perfecta alineació. Col·leccions d'agulles corbades i alguna mula, lligada al cércol metàl·lic de la façana del taller, preparada per a ajustar-li les ferradures.
Prosseguint efluvis i records, no puc oblidar-me de la botiga d'intercanvi de còmics. La meua infantesa està repleta d'hores i hores llegint vinyetes del 'TBO', el 'DDT', ' Pulgarcito', 'Capitán Trueno', 'Roberto Alcázar y Pedrín', 'el Zorro' i els herois de 'Marvel'.
Entrar en el quiosc 'Ca Roig' era com penetrar en una jungla desordenada i anàrquica de muntanyes i més muntanyes de còmics, llibres antics i premsa del dia. Passar una bona estona furgant entre els munts de paper imprés formava part del ritual. Eixa olor penetrant a paper atrotinat i humitejat em produïa un vertader plaer.
Segurament, hi ha una aroma que ocupa un lloc preferent entre les olors gravades en el record. Sense cap dubte, és el de l'escola. L'olor de vella fusta de pupitre, a goma de nata 'MILÁN', als encenalls de colors vessats amb la maquineta, a l'entrepà en la cartera, a la cola 'Imedio'. En definitiva, a un conglomerat d'efluvis que et transporten a uns anys ja molt llunyans. Temps que, en el meu cas, també els relacione amb la rigidesa d'aquell sistema educatiu basat en la filosofia de “la letra con sangre entra”. A la llet en pols, a les vacunes, als tenebrosos confessionaris de fusta...
Podria continuar enumerant moltíssims més olors entranyables associades a aquells anys en què la meua vida era un continu descobriment i el dia a dia una aventura repleta de felicitat.
Després d'haver cremat un bon percentatge del recorregut vital, és curiós advertir amb quina facilitat unes certes aromes del nostre entorn ens fan tornar al record plaent d'aquells anys i intentem evitar aquells altres, també hi ha, que ens transporten a situacions desagradables o doloroses.
Sense cap dubte, unes certes olors, des de molt primerenca edat, queden atrapades en la memòria per a omplir d'enyorança el record.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada