En el constant brunzit de les preocupacions,
on les demandes s'entrellacen en l'aire carregat,
es llisquen les hores, sempre insaciables,
i a penes trobem espai per a respirar.
Vianants, ignorant els esguards,
perduts en el seu propi univers,
i la rutina, colpejant el calendari,
mentre busquem el nostre lloc
en aquest remolí.
Així ballem. Una dansa caòtica
de desitjos i deures,
on ens ofeguem en la urgència,
de desitjos i deures,
on ens ofeguem en la urgència,
però entre el desig i el naufragi,
on queda l'ésser?
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada