En aquest festival, Dylan, que fins llavors havia sigut conegut principalment com un cantautor folk, va decidir canviar el seu estil musical cap al rock. Durant la seua presentació, acompanyat per la banda de rock elèctric The Paul Butterfield Blues Band, es va trobar amb una reacció mixta de l'audiència. Alguns fanàtics del folk, que estaven més acostumats al seu estil acústic, el van esbroncar i ho van considerar una traïció a la música folk, mentre que uns altres ho van rebre amb entusiasme.
La referència a "Dylan, el Judes" prové d'un dels moments més emblemàtics d'aquest concert. Després de tocar algunes cançons elèctriques, un membre del públic, molest pel canvi d'estil de Dylan, va cridar "Judes!" des de la multitud, comparant la seua traïció a la música folk amb la traïció de Judes Iscariote a Jesús en la Bíblia. En resposta a aquest crit, Dylan es va dirigir a la seua banda i els va ordenar que tocaren "Like a Rolling Stone", una de les seues cançons més famoses, amb encara més intensitat.
L'anècdota de "Dylan, el Judes" s'ha convertit en un moment històric i simbòlic en la carrera de Bob Dylan, marcant la seua transició de la música folk al rock i la reacció polaritzada que va generar entre els seus seguidors i la crítica. És considerat un dels moments clau en la història de la música popular.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada