Segurament, una de les formes més al·legòriques d'entendre l'existència és equiparar-la a un camí. Una trajectòria vital que, en eixe moment en el qual ja comencem a dependre de nosaltres mateixos, se'ns presenta com una cruïlla en la qual forçosament necessitem dur a terme una elecció. Al principi, ens trobem indecisos, però hem d'optar per seguir un camí replet de fugacitat, plaer i facilitat o, per contra, optar per un altre més virtuós i més costós de transitar.
El filòsof grec Pródico de Ceos (465 a. C.-395 a. C.), en la seua obra Les hores i les estacions ens relata la cruïlla d'Hèrcules. La dificultat que aquest va tindre, en ple inici de la pubertat, per a triar entre dues maneres possibles de vida, condicions personificades en dues dones que se li van acostar davant tal disjuntiva.
Una d'elles, de molt bon veure, pudorosa, modesta, vestida de blanc. Una altra extremadament empolainada, de mirada audaç, abillada per a destacar i atraure mirades alienes.
La primera se li acostava lentament, però la segona més desitjosa, es va avançar i li va parlar indicant-li que, davant la indecisió, ella estava disposada a conduir-ho pel camí més agradable, còmode, replet de menges i extremats delits per als sentits. En definitiva, una felicitat en l'ombra. Finalment, li va indicar que, per als seus amics, el seu nom era Felicitat. Però els seus enemics la denigraven anomenant-la Vici.
Tot seguit, pausadament, se li va acostar l'altra dona i li va dir que ja havia sigut informada de la seua instrucció, des del naixement. I que tenia l'esperança que triaria el camí que li proposava. Aqueix era la senda de les bones accions, de la veritat, del bo i el bell enfront d'una vida sense esforç ni dedicació. El va informar que atenia el nom de Virtut i era la més honrada entre els déus i els homes bons.
Després d'escoltar una acalorada discussió entre les dues dones en la qual intentaven defensar els seus arguments, efectivament, l'elecció es va decantar per la virtut, ja que el vici proporcionava un plaer irreal. Donava menjar abans de tindre gana i aigua abans de tindre set.
Va considerar que les accions correctes de les persones sorgien d'ideals relacionats amb el bé, la justícia, el valor, la bondat, l'esforç…
Tenia molt present que, des de xicotet, havia adquirit hàbits encaminats a una disposició estable per fer el bé, la seua elecció mai podia encaminar-se feia rutines considerades immorals, degradants, insanes o pernicioses.
Doncs bé, és important reflexionar sobre aquest episodi de la mitologia grega per a comprendre la importància d'una bona educació en la qual, des de molt xicotets, els hàbits adquirits ens guien encertadament davant eixe moment de les nostres vides en què se'ns presenta la mateixa cruïlla que se li va platejar a Hèrcules.
Aristòtil (384 a. C.-322 a. C.) ens aconsellaria que en el terme mitjà està la virtut i en els extrems se situarien els vicis. Sòcrates (470 a. C.-399 a. C.) ens recomanaria que el coneixement fora el nostre millor aliment, ja que aquest genera virtut. Ens informaria que el vici prové de la ignorància. Amb la qual cosa, no portaria a la conclusió que saber i virtut són conceptes coincidents.
Altres filòsofs, com Kant (1724-1804) criticarien la concepció aristotèlica de virtut, qüestionant que, si el vici i la passió estaven situats en els extrems, llavors la virtut seria un vici atenuat. I filòsofs com Edmund Husserl (1859-1938) complementarien els plantejaments d'Aristòtil afegint-li el component de la motivació entesa com un acte de la nostra voluntat dirigit cap a una cosa bona i positiva.
En qualsevol cas, la vida l'hem d'entendre com un camí que, en un punt determinat, ens presenta una cruïlla, personal i intransferible, en la qual es fa necessària l'elecció: llum o foscor, bé o mal, feligrés o profà, saviesa o vanitat… virtut o vici.
Una decisió individual i lliure que ens fa més humans.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada