Vèrtexs de dona

En el flux daurat,
la dona es desplega
com un riu d'or.
Èxtasi de la carn,
llampec blau,
un univers vibrant.

Una mar d'or,
murmurant amor,
i les mans s'entrellacen
en un vaivé sense fi.

Ones com a pits
que trenquen en l'horitzó,
braços com a rems
que naveguen cap a l'infinit.

Vèrtexs de dona,
font d'emocions,
ressò de somnis perduts,
laberint del desig
acollint l'eterna plenitud.

Artur Álvarez





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada