Mi voz es combustión
de púas envenenadas.
José Daniel García
l’anestèsia de la felicitat sura sobre les fulles
suïcides
de novembre
mentre un pardalet de nom desconegut
insisteix a piulejar un ritme antinatural
com de xiquet que juga amb un martell de fira
tot organitzant el caos del seu univers
irisat i segur
de joguines i pares a l’aguait
remunta el dia
el sol travessa el fullam caduc
i plou una llum d’oli daurat
que pinta el terra de tardor
de sobte
els núvols dicten una prosa borruda i densa
que llepa de tinta fosca els misteris del jardí
i anuncien dies grisos amb espessa pluja en cursiva
així aprenem a morir
vindrà el fred i ens enxamparà amb la porta oberta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada