En el mític Festival de Woodstock de 1969, una actuació va sorprendre propis i estranys. Carlos Santana, amb la seua banda, va pujar a l'escenari enmig del tumult i l'efervescència del moment. El curiós d'aquella jornada és que diuen, compten, comenten... que el virtuós guitarrista es trobava sota els efectes de l'àcid lisèrgic, una realitat que va afegir un matís inesperat a la seua actuació. Contrari al que podria pensar-se, Santana i la seua banda van aconseguir captivar a la multitud amb una mescla exquisida de rock, blues i ritmes llatins. Encara que les percepcions podien estar distorsionades, l'energia i la passió de la música de Santana van transcendir qualsevol barrera mental, creant una experiència col·lectiva transcendental. Temes com a "Soul Sacrifice" van ressonar en els cors dels presents, elevant l'atmosfera del festival a un estat de comunió i èxtasi compartit. L'actuació de Santana en Woodstock no sols es va convertir en un moment icònic del rock, sinó que també va demostrar la capacitat de l'art per a unir a les persones i transcendir les limitacions de la ment humana. Enmig del caos i l'algaravia, la música de Santana va ressonar com un anomenat a la pau, la llibertat i l'expressió autèntica de l'esperit humà.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada