En la terra de Tanabla, on l'aigua s'alça en vol i els coloms de gebre solquen els cels, es desplega davant nosaltres un tapís de somnis i realitats entrellaçades. És un lloc on la poesia es funde amb el vent i cada gota de rosada narra la seua pròpia història.
Ací, en Tanabla, l'aigua no es limita a ser; es transforma i s'eleva, adoptant la forma d'aus gelades que brillen amb la llum de l'alba. Les cascades, amb el seu majestuós baluern, semblen cantar melodies ancestrals que ressonen en l'ànima, mentre que els rius, amb els seus sinuosos camins de plata, abracen la terra amb una tendresa infinita.
Tanabla és un reflex de la convivència pacífica, un testimoniatge de com els éssers humans poden coexistir en perfecta harmonia amb el seu entorn. Els seus habitants, savis i contemplatius, han aprés a interpretar el murmuri de la naturalesa, a valorar cada vol aquàtic com si fora un preciós regal de la vida. Per a ells, l'ecologia és més que una disciplina; és una filosofia, una promesa d'equilibri i respecte.
Tanabla, eixe país imaginari que ens ensenya que en la fragilitat del gebre i en el gràcil vol dels seus coloms, s'amaguen lliçons profundes. Lliçons que, si som capaces d'atendre, ens guiaran cap a un avenir on la sostenibilitat i la poesia es donen la mà, traçant el camí cap a un futur en el qual la humanitat i la naturalesa dansen en un etern i harmoniós ballet.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada