Dels seus dietaris dels anys vuitanta, Raimon n’ha extret uns textos que constitueixen un relat del seu dia a dia com a músic, cantant i intel·lectual compromès amb el país. Si el volum Personal i transferible abraça el principi de la dècada, Punxa de temps recull els anys següents. Raimon és un observador perspicaç d’una societat que es mira amb esperança el futur, amb un procés autonòmic que comença a consolidar-se tant a Catalunya com al País Valencià, malgrat la dura resistència a la llengua i la cultura pròpies.
Alhora, també emergeix el costat més personal de l’home que s’acosta als cinquanta anys, que viu de prop la presència de la mort i la malaltia, que celebra l’amor compartit amb la seva inseparable Annalisa, l’amistat vigorosa i els viatges a Roma, Nova York, París o Xàbia. El lector hi trobarà episodis de gran intensitat, com els últims dies amb Salvador Espriu o la relació amb Pete Seeger i tantes altres vivències sobre les quals projecta la seva mirada lliure i lúcida que les fa tan interessants avui.
Raimon (Ramon Pelegero) va néixer a Xàtiva el 1940. L’any 1963 es llicencia en Història a la Universitat de València i irromp amb la cançó «Al vent», que sorprèn per la força i la qualitat poètica i musical. És autor de cançons emblemàtiques com «Diguem no», «D’un temps, d’un país», i també de les interpretacions de poemes d’Ausiàs March («Veles e vents»), d’altres poetes del nostre segle d’or i de Salvador Espriu («Cançons de la roda del temps», «He mirat aquesta terra»). El 1981 enregistra de nou totes les cançons. El seu dietari personal ha generat tres llibres valuosos: Les hores guanyades (1983), Personal i transferible (2023) i Punxa de temps (2024).
Ha actuat i gravat discos a molts països, entre els quals França, els Estats Units i el Japó. Mitjans de tot el món li han dedicat ressenyes elogioses: The New York Times, Le Monde, The Guardian, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Le Nouvel Observateur o L’Espresso. És premi d’Honor de les Lletres Catalanes i una referència ineludible de la cultura catalana contemporània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada