que tot s’esdevinga, com sempre, d’or.
Acurtar les distàncies, un home
com jo, que mira cap a l’infinit
encara. Quin goig els meus dits i els teus,
les seues ditades en els espills
de l’ahir. Quina ocasió la vida
per a aquestes criatures salvatges
que som tots dos. Tantes tecles que prem
abans de dir les paraules, aquestes
que ara algú llig sense saber qui som
nosaltres, quins colps ens han fet ser
com aquells que no tenen res i allarguen
la mà dins del somni, i ja ho tenen tot.
Francesc Pastor Verdú ha sigut mestre, professor a la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant i escriu, sobretot poesia. Forma part del grup Dilluns Poètics, emplenant setmanalment de versos les aules de moltes escoles. Té publicats diversos poemaris, com ara Les vuit raons de tristesa d’Eugeni Mar (Premi Joan Valls 1985); Fils de llum i Nus de somnis (Premis ciutat de Torrent 2017 i 2019); Espill brut (Premi 25 d’abril-Ciutat de Benissa 2019); Lletres de viatge (Premi Marc Granell d’Almussafes 2017), A mossos (Premi Bernat Vidal i Tomàs 2020), i recentment el poemari Ànima, que va obtenir el Premi Màrius Torres 2021. Apareixen també poemes seus en l’antologia A Alacant. Els dimarts poètics de la Naia. Tanmateix ha obtingut els premis Benvingut Oliver de Catarroja 2022, en les modalitats de narrativa adulta i juvenil, amb les obres Algú i Rosa respectivament, totes dues pendents de publicació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada