Doncs bé, un cop superats elements essencials com són la correcta expressió ortogràfica, l'adequat ús dels diferents recursos estilístics i altres elements formals, què fa que un poema siga catalogat amb una bona dosi de qualitat i bellesa? Formalment, com deia, la seua correcció. Però el fons és tan subjectiu que mai pot convertir aquesta exclusivitat en una línia divisòria que fite l'espai entre la bona poesia i la no tan bona. L'estat d'ànim i sensibilitat del lector juguen un paper fonamental a l'hora de valoracions personals. Considere que una estimació col·lectiva és impossible més enllà dels formalismes. Cada individu digereix l'aliment poètic de manera diferent en funció de com gestiona la seua interioritat.
Seguint la mateixa línia, qui decideix la qualitat d'un poeta? Estic convençut que hi ha tants bons poetes i excel·lents poemes com persones estremides per la lectura d'uns determinats versos. Així com una diversificació d'estils poètics a gust d'un ventall immens de consumidors lírics.
Tan sols, el poeta sap amb exactitud la intenció que va fer servir a l'hora d'escriure. Però no tots els poetes estremeixen igual, ni totes i tots els lectors interioritzen de la mateixa manera. Intentar, doncs, catalogar el bon poeta és tan inútil com convertir la subjectivitat en objectivitat.
D'això, ja se n'encarrega la indústria editorial. Per això, hi ha molts i magnífics poetes independents que els llegeixen unes quantes persones i també, molt pocs poetes, en alguns casos mediocres, que els llegeixen milers de lectors.
Si tens la fortuna de guanyar algun reconegut premi literari o si ets al lloc adequat en el moment oportú, potser la sort t'acompanye i arribes a ser un dels elegits i així aconseguisques un nombre més gran de lectors. Si a més a més, de poeta, ets un expert en xarxes socials, potser podràs plantejar-te suplir la indústria amb una bona cartera de seguidors amb els quals poder finançar l'edició de les teues obres. En qualsevol cas, és el que té anar per lliure en aquest món de la literatura independent. Tanmateix, llevant d'uns poc elegits encimbellats a l'olimp editorial, la poesia, des del punt de vista empresarial, no té atractiu comercial.
En general, el negoci de l'art és així. Quan intervé la indústria, tot es torna injust i descafeïnat. Sempre és el mateix, el peix que es mossega la cua. La conseqüència clara: gustos i tendències dirigides i adulterades. I encara hi ha alguns elegits que s'ho creuen. Coses de l'ego.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada