En filosofia, "naturalesa" o physis, és un terme de profund significat i complexitat. Es refereix al conjunt de coses naturals, subjectes a les lleis de la naturalesa, així com a les propietats essencials i causes de coses individuals. Aquest concepte ha sigut debatut constantment en la història de la civilització occidental, especialment en metafísica i epistemologia.
La paraula "naturalesa" prové del llatí natura, que al seu torn és la traducció del grec pre-socràtic phusis, derivat del verb de creixement natural. En la filosofia clàssica, especialment en l'obra d'Aristòtil, la naturalesa es defineix com "una font o causa de ser mogut i d'estar en repòs en allò a què pertany principalment". En altres paraules, és el principi intern dins d'una matèria primera natural que és la font de tendències a canviar o descansar d'una manera particular llevat que es detinga.
Els filòsofs presocràtics, com Anaximandro i Anaxímenes, van ser alguns dels primers a explorar aquest concepte, considerant la physis com la causa de tot moviment i tota vida, així com la causa immanent de tot canvi. Per tant, la naturalesa en filosofia abasta tant l'origen com el desenvolupament de tot el que és, sent un concepte central per a entendre la realitat des d'una perspectiva filosòfica.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada