Vivim en un món que no para. Tot va massa de pressa, massa soroll. I enmig d’aquest caos, somiar sembla un luxe. Un caprici. Però no ho és. Somiar és necessari.
El problema és que estem enganxats. Sempre connectats, sempre rebent. Missatges, titulars, alarmes. Tot instantani, tot urgent. I la imaginació, la fantasia… es queden fora.
Ens hem tancat en una bombolla digital que no deixa espai per respirar. Somiar ja no ven. No produeix. I per això el deixem de costat, com si no fos important. Però ho és. I molt.
Somiar s’ha convertit en un acte de resistència. Un cop de puny contra la dictadura de l’ara. Una manera de recordar-nos que som més que la rutina, més que la productivitat.
Recuperar els somnis vol dir parar. Desconnectar. Escoltar-nos. Trobar espais on la creativitat torna a tenir lloc. Donar valor a la salut mental, a l’ànima. Perquè els somnis no són palla: són el que ens salva.
Artur Álvarez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada