Valorar les belles arts: Una educació amb efecte multiplicador

VALORAR LES BELLES ARTS: UNA EDUCACIÓ AMB EFECTE MULTIPLICADOR

Vivim en una època on l’educació sembla orientar-se cada vegada més cap a l’eficiència, la productivitat i els resultats mesurables. El valor de les coses es quantifica amb xifres, estadístiques i rendiments.

En aquest context, les belles arts —la música, el teatre, la pintura, la dansa, la literatura— són sovint relegades a un segon pla, considerades prescindibles, gairebé com un luxe o una distracció. Però aquesta manera de veure l’educació és no només incompleta, sinó profundament errònia. Perquè valorar les belles arts dins del procés educatiu té un efecte multiplicador que va molt més enllà del desenvolupament personal de l’alumnat: transforma la societat sencera.

Les arts no ensenyen només tècniques. No formen únicament artistes. Formen persones. Ens ajuden a desenvolupar un esperit crític, una mirada sensible i una capacitat d’empatia que difícilment pot nàixer en un context exclusivament racional o tecnocràtic. Quan integrem les belles arts en l’educació, estem sembrant una manera d’estar en el món més humana, més oberta i més profunda. Aprendre a interpretar una peça musical, a llegir un poema o a observar una pintura amb atenció desperta en nosaltres una capacitat de comprensió que travessa les paraules.

Estimar les arts és aprendre a mirar el món amb altres ulls. És entendre que la realitat no és una sola, sinó que hi ha tantes realitats com mirades possibles. Les arts ens entrenen en la diversitat, en la complexitat, en l’ambigüitat, en l’emoció. I això, a l’aula, té un valor incalculable. Quan un xiquet o una xiqueta connecta amb una expressió artística, comença a veure el món des d’una altra perspectiva: més enllà dels límits del jo, més enllà de les normes rígides, més enllà de les veritats absolutes.

A més, les belles arts desperten una sensibilitat que ens fa més receptius a les necessitats dels altres, a les injustícies, al patiment i també a la bellesa del que ens envolta. Aquesta sensibilitat no es pot ensenyar amb fórmules ni amb dades. Es cultiva. I l’art és una de les millors eines que tenim per fer-ho.

Per això, una educació que dona valor real a les belles arts és una educació que aposta per la humanitat. I és també una educació que ens prepara millor per construir un futur diferent. Quan som capaços d’imaginar altres mons a través de la ficció, la pintura, la dansa o la música, també som capaços de creure —i de treballar— perquè “un altre món siga possible”.

Perquè al final, l’amor per les arts ens fa més persones. Més conscients. Més lliures. Ens ensenya a escoltar, a observar, a preguntar-nos per què i per a què. I eixa actitud és, sens dubte, la base per a una societat més justa, més crítica i més compromesa.

Valorar les belles arts no és una excentricitat pedagògica, és una necessitat urgent. No podem parlar de formació integral si no contemplem l’educació emocional, simbòlica i estètica que només les arts poden oferir. És hora d’entendre que el veritable progrés passa també per saber mirar un quadre, sentir una cançó o deixar-nos commoure per una història. Perquè només així podrem formar generacions que no només siguen capaces de fer coses, sinó que també siguen capaces de sentir, de comprendre i de transformar el món des de la bellesa i la veritat.

Artur Álvarez

(publicat 7 de juliol de 2025)