LA VIDA PRECÀRIA DE LA POESIA
Els poetes escriuen versos per necessitat. No per un afany econòmic, perquè la poesia —com tots sabem— mai no ha estat ni serà un negoci rendible. Escriuen per buidar-se per dins, per traure fora tot allò que els ofega, com si cada poema fóra una sessió de teràpia íntima i alhora universal. Escriuen també per desig d’art, amb artesania, amb paciència i amb cura, buscant en cada mot la bellesa amagada.
Però no ens enganyem: hi ha també una part d’ego. La poesia permet al poeta sentir-se protagonista, encara que siga tan sols en la breu llum d’una presentació de llibre. Alguns fins i tot escriuen empesos per un narcisime extrem, per mirar-se al mirall del vers.
El problema és que la poesia no té recorregut comercial. La majoria dels poetes són conscients que editaran un poemari que acabarà circulant entre familiars, amistats, coneguts o un reduït grup de lectors fidels al gènere. La poesia viu, així, en una mena de cercle íntim on cada exemplar comprat és quasi un acte d’amor i de reconeixement: rere cada llibre hi ha moltes hores de treball, de silencis i de renúncies.
Pel que fa a les editorials, ja se sap: llevat d'aquelles que tenen a bon recer quatre noms consagrats, la resta publiquen poesia sense arriscar. Per al negoci editorial, la poesia és un terreny minat: no mereix la inversió, i alhora tampoc pot créixer sense ella. Ens trobem en la paradoxa del peix que es mossega la cua. Sense promoció, les vendes són escasses; amb escasses vendes, ningú no s’atreveix a invertir en promoció.
Per això, la realitat és dura i persistent: la poesia és, sobretot, per als poetes. Són ells els qui se la couen i se la mengen, mentre les editorials intenten arrancar algun benefici amb risc zero. I el poeta? El poeta sobreviu amb xicotets moments d’orgull, amb l’ego inflat per uns instants i amb la satisfacció íntima de veure acabada una nova obra.
Potser la poesia no siga rendible, ni famosa, ni universalment llegida. Però és necessària. Necessària per a qui escriu i necessària per a qui, des de la seua trinxera de lector fidel, encara creu que en un vers pot cabre el món sencer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada