Pense, però tu calla

Opinió

Cada vegada és més evident l'existència d'un monopoli del dret a pensar. Els poders que ignoren la llibertat d'expressió, que passen per alt qualsevol crítica fonamentada i que interpreten la democràcia segons el seu propi criteri, tenen una sensibilitat extrema a l'hora de sentir altres veus. De fet, sembla que com més ens allunyem de la norma establerta, més perillós és.

En aquests temps, opinar fora dels criteris dictats pels cànons oficials comença a ser una qüestió d'alerta. A mesura que passa el temps, s'observen més i més exemples, tant individuals com col·lectius, on s'ha anat apagant les veus crítiques. En poques paraules, millor callar. En un altre cas, correm el risc de quedar enfangats.

René Descartes (1596-1650), en la seua famosa màxima "Cogito, ergo sum" (pense, per tant, existisc), va expressar un dels principis fonamentals de la filosofia moderna. Amb aquestes paraules, volia deixar clar que el pensament és indubtable, que és una veritat absoluta i, a partir d'ella, podem establir noves certeses. Descartes estava fonamentant l'essència del racionalisme occidental.

Tanmateix, aquest plantejament sembla haver perdut força en l'actualitat. Avui en dia, fer nous raonaments alternatius és cada vegada més complicat. I encara més si aquests raonaments són una crítica oberta al sistema establert. Si alguna cosa sembla certa, és que la frase "pense, per tant, moleste" reflecteix millor el nostre temps. Cada vegada que emergeix un posicionament que qüestiona les veritats oficials, el poder entra en pànic i ens enfrontem a una dinàmica on pensar es converteix en un acte molest.

Això pot semblar una contradicció en un sistema democràtic, però la realitat és que posa en evidència les imperfeccions que escapen per les escletxes d'aquest. Realment, seria més correcte 

parlar d'una democràcia tutelada. La possibilitat que les masses pensen i lligen entre línies provoca 

que s'engeguen tots els mecanismes d'alerta dels qui volen que romanguem callats i obeïdors.

La realitat és que no vivim en un moment fàcil per al pensament crític. I això s'intensifica quan les elits intenten controlar l'educació i els mitjans de comunicació. Els fets no enganyen.

D'una banda, les reformes educatives recents han relegat a un segon pla assignatures com la filosofia, substituint-les per disciplines tècniques que reforcen el sistema productiu capitalista. D'altra banda, el control dels mitjans de comunicació ha fet que les elits consideren més eficaç comprar directament els mitjans que no pas aplicar la censura directa. Així, el periodisme que intenta pensar en llibertat queda arraconat, purgant-se de tot el que és incòmode.

Vivim en temps difícils per a la raó i el coneixement. Les noves tecnologies són utilitzades per imposar les veritats del capital. Es potencia la defensa d'interessos foscos i el simple fet d'animar a pensar es considera subversiu, susceptible de ser apagat.

En resum, per molt contundent que semble, estem immersos en un procés de deshumanització social. De moment, sembla que no hi ha massa resistència quan un percentatge tan elevat de televidents s'asseu davant del televisor hores i hores veient programes escombraries i el consum lector se centra en les revistes del cor i la premsa esportiva.

Aquí ho deixe.

Artur Álvarez

(publicat 30 de març de 2025)