Per què vaig escriure 'Allà on l’aire sagna'
Una ciutat que no estima, una veu que resisteix. Apunts íntims sobre un poemari nascut de la necessitat d’escriure per no desaparéixer.
'Allà on l’aire sagna' no és només un títol: és un lloc emocional. Una ciutat que no acull però tampoc expulsa del tot. Una frontera entre el que visc i el que imagine, entre el que em dol i el que no sabria dir si no fora en vers.
Aquest llibre naix d’una necessitat íntima: la de posar paraules a una vida urbana que de vegades sembla que només et tolera. Vaig arribar a una ciutat —no importa quina, perquè al final totes poden ser la mateixa— amb ganes de construir-me, i em vaig trobar amb una soledat que em demanava un llenguatge nou. Eixe llenguatge és la poesia.
Els poemes d’aquest recull no estan fets de teoria, sinó de vivència. D’observació. D’aquelles escenes que passen desapercebudes però que m’han colpit: una mirada perduda al metro, un entrepà solitari en un banc, una finestra encesa a la nit com si volguera dir “encara hi ha algú”.
Hi ha molta veritat en aquest llibre, però no sempre literal. La veritat, per a mi, no és una cronologia exacta, sinó una emoció compartida. Algunes coses les he viscut. D’altres les he sentit com si foren meues. Totes tenen en comú el desig de resistir la indiferència, de fer habitable el silenci.
Allà on l’aire sagna és, també, una forma de resistència com a autor autogestionat i independent. Cada exemplar que arriba a mans d’algú és una petita victòria. Una forma de dir: “estic ací, i el que sent importa”. No tinc una gran editorial darrere, però sí una veu que insisteix en existir malgrat el soroll.
Aquest poemari és per a qui s’ha sentit perdut en una ciutat massa gran. Per a qui ha volgut cridar però només ha pogut escriure. Per a qui sap que, de vegades, un vers pot sostenir-te més que una mà.Gràcies a qui ja l’ha reservat, a qui l’espera, a qui el llegirà en silenci. I a qui encara no el coneix, però sent que pot trobar-se dins d’ell: podeu escriure’m i trobarem la manera de fer-vos-el arribar. 📩 arturestudi@hotmail.com
Aquest llibre no és una resposta. És una invitació a parar. A sentir. A respirar.Artur Álvarez(publicat 28 de maig de 2025)
Aquest llibre naix d’una necessitat íntima: la de posar paraules a una vida urbana que de vegades sembla que només et tolera. Vaig arribar a una ciutat —no importa quina, perquè al final totes poden ser la mateixa— amb ganes de construir-me, i em vaig trobar amb una soledat que em demanava un llenguatge nou. Eixe llenguatge és la poesia.
Els poemes d’aquest recull no estan fets de teoria, sinó de vivència. D’observació. D’aquelles escenes que passen desapercebudes però que m’han colpit: una mirada perduda al metro, un entrepà solitari en un banc, una finestra encesa a la nit com si volguera dir “encara hi ha algú”.
Hi ha molta veritat en aquest llibre, però no sempre literal. La veritat, per a mi, no és una cronologia exacta, sinó una emoció compartida. Algunes coses les he viscut. D’altres les he sentit com si foren meues. Totes tenen en comú el desig de resistir la indiferència, de fer habitable el silenci.
Allà on l’aire sagna és, també, una forma de resistència com a autor autogestionat i independent. Cada exemplar que arriba a mans d’algú és una petita victòria. Una forma de dir: “estic ací, i el que sent importa”. No tinc una gran editorial darrere, però sí una veu que insisteix en existir malgrat el soroll.
Aquest poemari és per a qui s’ha sentit perdut en una ciutat massa gran. Per a qui ha volgut cridar però només ha pogut escriure. Per a qui sap que, de vegades, un vers pot sostenir-te més que una mà.
Gràcies a qui ja l’ha reservat, a qui l’espera, a qui el llegirà en silenci. I a qui encara no el coneix, però sent que pot trobar-se dins d’ell: podeu escriure’m i trobarem la manera de fer-vos-el arribar. 📩 arturestudi@hotmail.com
Aquest llibre no és una resposta. És una invitació a parar. A sentir. A respirar.
Artur Álvarez
(publicat 28 de maig de 2025)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada